dimecres, 13 d’abril del 2011

CREIXEMENT SOSTENIBLE: UNA INCONGRUÈNCIA ( PART 2 )




Bé, després d'uns dies de feina avui m'he decidit a fer un càlcul més proper per a la població del meu país. Farem uns numerets a veure si surt un resultat raonable.

1.- Catalunya té uns 32.000 Km quadrats, això vol dir unes 3.200.000 Ha.
2.- D'aquests 32.000 Km treurem la meitat per poc habitables i per conservar també un espai per les altres espècies. Sóc molt optimista pensant que podríem ocupar la meitat de tot l'espai disponible a Catalunya però és que el nostre país realment disposa de molts espais colonitzables i com es tracta de calcular el màxim de població...
3.- Si considerem les 0'41 Ha com una xifra correcta de l'espai per habitant que requereix un model sostenible.

Tatxan! ara tenim que Catalunya pot suportar una quantitat aproximada de 4.000.000 de persones.


Si som quasibé el doble, com és que no ens morim?.  Està clar, estem consumint recursos que no són nostres.

Podríem dir que, si realment el nostre petit pais volgués ser sostenible, no hauria de passar dels 4.000.000 d'habitants. I si som realment 7 milions hauríem d'anar pensant en mesures de control de la natalitat. Es clar que el problema és mundial i que una reducció de la població a Catalunya no ajudaria gaire a la resolució global del problema però vull fer notar que és absurd que encara es facin propostes d'incentivació de la natalitat, ajuts a les famílies nombroses...
Si estem convençuts de que el problema energètic no té, de moment, solució i això ens arrossegarà a una contracció de l'economia de llarga durada haurem de fer els deures i mirar de adaptar la nostra societat a les noves "regles" de supervivència.

Un altre dia pensarem sobre com s'enfoca el problema de la natalitat a nivell mundial i el famós tema de la piràmide de població i el suport de les pensions.

divendres, 18 de març del 2011

CREIXEMENT SOSTENIBLE: UNA INCONGRUÈNCIA - 1a PART


En el món actual dir creixement i de sostenibilitat sembla que és , com a mínim una incongruència. Explicaré perquè.
Tot i la deformació professional no m'agrada gaire donar dades perquè podem creure-les o no. Encara i així aquest cop les necessitarem per entendre el dilema que plantejo.
1.- Resulta que a la terra hi ha uns 1.500.000.000 d'hectàrees habitables. He agafat per a la humanitat un 10% de la terra ferma, esclar agafarem el que no són deserts ni zones pantanoses i vaja deixarem espai també per als millons d'altres espècies que, de moment,  no volem exterminar.
2.- Després fem un càlcul de quant espai necessita una persona per subsistir.  Aquí el càlcul és complex però podríem dir que hauríem de contar l'espai que ocupem, l'hortet del que consumim, l'espai-deixalleria, un trosset per la indústria que compartiríem amb els veïns... també hauríem de cedir un trosset per les infraestructures, els serveis com les escoles, administracions, hospitals... total que  necessitem cadascú 0,41hectàrea. Aquest càlcul no és meu, però me'l crec. És aproximadament mig camp de futbol i sembla raonable.
3.- Si ara dividim una cosa per l'altra tindrem que...OH! a la terra hi cabem a la vora de quatre mil milions de persones!

Quina ràbia! m'havia de donar 7.000.000.000 habitants!

Vaja .... exercici pel proper dia.
-  En què m'he equivocat?

dijous, 17 de març del 2011

LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

Possiblement mirareu la data d'aquest post inmediatament després de llegir el títol. Si, és cert, estem a 16 de març de 2011. Això ja no toca. Ha "passat de moda".
En realitat jo volia parlar del peak oil i de la crisi energètica que ens ve a sobre. Aquesta mena de bombolla energètica en la que hem estat vivint els darrers anys i que està a punt de petar. No tinc ganes d'argumentar perquè sabem que això passarà. La veritat és que , igual que amb la bombolla immobiliària, tothom ho sap. Tothom sap que aviat no hi haurà prou petroli (és lògic), també sabem que les centrals nuclears no són la solució ( d'una banda pels riscos, però per altra per què també sembla que l'urani és finit i, si tots ens posem a consumir, doncs no tenim ni per 10 anys ). Les renovables tenen poca eficiència encara i no sembla que hi hagi gaires alternatives per assumir el consum actual ni el que es preveu.
 Ja tenim la bombolla. Quan esclatarà? no ho sabem, però molts encara ens enrecordem d'allò que algú va anomenar aterratge lent ( en els pisos, ja ho veiem, no es va donar ). Ens tornarà a petar als nassos?. Tot sembla indicar que si, i em fa la impressió que ens farem mal en la caiguda.

Temps al temps.

dimecres, 16 de març del 2011

NOVES LÍNIES D'ESTALVI ENERGÈTIC



" El gobierno, dentro del segundo paquete de medidas de ahorro energético, pretende lanzar una propuesta de ley que obligará a todas las ciudades del país a reconvertir un 30% de sus calles en vías  peatonales con carril bici. Esta propuesta pretende disminuir en mas de un 60% los desplazamientos internos en automóvil  con el consiguiente ahorro en combustible y la mejora de los índices de contaminación. La medida especifica los requisitos que deben cumplir estas nuevas tramas urbanas. La normativa pretende que estas "redes verdes" supongan el elemento básico de pacificación del tráfico en las ciudades.....La medida ha sido bien recibida por asociaciones vecinales , de protección del medioambiente, indústria turística, una parte de las asociaciones de comerciantes y algunos sectores productivos que ven en esta nueva medida la posibilidad de generar nuevos productos y servicios..."

Bah! com m'agradaria que de tant en tant sortíssin propostes com aquesta falsa notícia. Tenim uns dirigents que fan lleis petites que no aporten gran cosa a les nostres vides i , en canvi, els costa molt prendre decisions que realment canviaríen radicalment la nostra manera de viure.

Per un proper post buscaré una altra NO-NOTÍCIA per a un món millor.